Juan B. Viñals Cebriá
En la década de los años setenta del siglo XX, don Vicent Andrés Estellés, periodista y loado poeta, publicaba en el periódico LAS PROVINCIAS, bajo el epigrafe de CAMINS, publicaba este desemfadado y encantador poema.- “Abans, el camí del meu poble --el meu poble es Burjassot— era, des de València, una delicia.Hi havia l`horta, l`horta en laseua manifestació mes vivaç iprocaç. Hi havia a un costati l`altre, alqueries i sequies, i 
de vegades, fins i tot, barraquesi parres. Hi havia una toponi-nimia d`una familiaritat “confian-çuda” i divertida: pense, ara com ara, en “Casa la Conilla.Pero pense, també, en el Molí de l`Esperança i pense en la Parreta (…),hi havia, o hi hagué, frag-mentes importants de conters i de sainets -Escalante i BlascoIbañez. Ara no queda res. Es a dir: ara, l`horta ha desaparegut,tot esta edificat . La ciutat creixi s´ho manja tot. Es un fet –però ès, malgrat totes les compen-sions- , un fet trist, melancolic. res”.
de vegades, fins i tot, barraquesi parres. Hi havia una toponi-nimia d`una familiaritat “confian-çuda” i divertida: pense, ara com ara, en “Casa la Conilla.Pero pense, també, en el Molí de l`Esperança i pense en la Parreta (…),hi havia, o hi hagué, frag-mentes importants de conters i de sainets -Escalante i BlascoIbañez. Ara no queda res. Es a dir: ara, l`horta ha desaparegut,tot esta edificat . La ciutat creixi s´ho manja tot. Es un fet –però ès, malgrat totes les compen-sions- , un fet trist, melancolic. Después de leido lo escrito por don, Vicent Andrés Estellés, esos retratos vivos de aquellos tiempos donde se describen algunos de los lugares que hubieron en la barriada. Su confianzuda llaneza, es lo que hizo despertar en mí, un inusitado interés por la historiografia de estas tierras antaño marjalencas. Años después tuve la suerte de rescatar el parágrafo mencionado por el poeta, tal cual como aparece en el sainete de Eduardo Escalante, donde el valencianisimo autor situa tan “melosa” y tierna escena entre la mas que centenaria y lamentablemente desaparecida Parreta,cuyo título original del sainete es. “El dèu, dénau y noranta”(sic); donde Tonet, galantea a su enamorada.-. ”Tonet. Qui no m'
ha de tindre enveja? Si açò no es un amor ferm que vinga Déu i ho veja. Tu saler no aconseguixes veient la meua figura, que estic per la teua bellesa mes sec que una coca en panses. Et recordes un dia a poqueta nit que amb ton pare vènies de la Parreta: I en Marchalenes va caure una flor blanca d'entre les teues trenes? Jo vaig tindre la fortuna d'arreplegar-la, i en els teus manetes depositar-la, tu me vas mirar, i en la tal miradeta m'afusilaste Jo en el món no pensava en mes femella a qui tindre afecte que a la cistella.Quant mentider me vas deixar al veure tant de saler! Des de llavors la vida trobada mes bona; que un tresor l'afecte val d'una dona; A mon em faltava eixe teu, qui fa caure a gust la bava Quan dels dies de festa portes la roba, i al cantó res més sals així de buida…Viva el rebombori, mitj carrer portes darrere
del teu garbo. Qui no veu en la teua careta la d'una imatge ; d'ulls mes negres que l'atzabeja: Quan com un vel els ombregen dos franges de vellut. A eixos ulls que l'afecte que em tenen diuen a eixos llavis de glòria que em somriuen. Dolços i rojos, he de dir a una cantadora que els cante uns gojos”.(sic) Que encantador resultaba antaño, aquel idilico entorno mitad capitalino, mitad huertano, del antiquisimo Marjalena, después conocido con los distorsionados Marchalenes,Marjalenes, Marxalenes, con aquella deliciosa y confianzuda toponimia: la centenaria y popular Parreta, los camínos de Paterna, Campanar, Benicalap, Montanyana, donde junto a la biblioteca Joanot Martorell, existen reminicencias de la Via Augusta,Trànsits, Lliria, Burjassot, Pla de la Saidia, camì Nou, Senda dels Bandejats, Senda el Ventrero, carrer Trinquet, molí l`Esperança, molí Plantes, molí Serra, molí Bonvehí o Villacampa, molí de la Torreta, l`Olleria, la Replaçeta, el pont de l` Anell, el pont Nou, el Bollidor, els Menadors, barri Farol, el Barranquet, Tendetes, el Calvari y las alquerias de Felix, Serimomos, Pedaç, Beato, Voro el de la Barraca,Farinòs, Navero, Barrinto,el Fraret, el Vallador,Geroni de lloca, el Ciri, Ca Lluna, Ca Bonica, la ermita de la Mare de Deu, el Retaule, y las caudalosas acequias Mestalla, Rascanya, Tormos, Petra, Algirós, Rambla, y Goleró de l`Esparança, etc. Estos son algunos de los recuerdos que nos rememoró un octogenario
ha de tindre enveja? Si açò no es un amor ferm que vinga Déu i ho veja. Tu saler no aconseguixes veient la meua figura, que estic per la teua bellesa mes sec que una coca en panses. Et recordes un dia a poqueta nit que amb ton pare vènies de la Parreta: I en Marchalenes va caure una flor blanca d'entre les teues trenes? Jo vaig tindre la fortuna d'arreplegar-la, i en els teus manetes depositar-la, tu me vas mirar, i en la tal miradeta m'afusilaste Jo en el món no pensava en mes femella a qui tindre afecte que a la cistella.Quant mentider me vas deixar al veure tant de saler! Des de llavors la vida trobada mes bona; que un tresor l'afecte val d'una dona; A mon em faltava eixe teu, qui fa caure a gust la bava Quan dels dies de festa portes la roba, i al cantó res més sals així de buida…Viva el rebombori, mitj carrer portes darrere
del teu garbo. Qui no veu en la teua careta la d'una imatge ; d'ulls mes negres que l'atzabeja: Quan com un vel els ombregen dos franges de vellut. A eixos ulls que l'afecte que em tenen diuen a eixos llavis de glòria que em somriuen. Dolços i rojos, he de dir a una cantadora que els cante uns gojos”.(sic) Que encantador resultaba antaño, aquel idilico entorno mitad capitalino, mitad huertano, del antiquisimo Marjalena, después conocido con los distorsionados Marchalenes,Marjalenes, Marxalenes, con aquella deliciosa y confianzuda toponimia: la centenaria y popular Parreta, los camínos de Paterna, Campanar, Benicalap, Montanyana, donde junto a la biblioteca Joanot Martorell, existen reminicencias de la Via Augusta,Trànsits, Lliria, Burjassot, Pla de la Saidia, camì Nou, Senda dels Bandejats, Senda el Ventrero, carrer Trinquet, molí l`Esperança, molí Plantes, molí Serra, molí Bonvehí o Villacampa, molí de la Torreta, l`Olleria, la Replaçeta, el pont de l` Anell, el pont Nou, el Bollidor, els Menadors, barri Farol, el Barranquet, Tendetes, el Calvari y las alquerias de Felix, Serimomos, Pedaç, Beato, Voro el de la Barraca,Farinòs, Navero, Barrinto,el Fraret, el Vallador,Geroni de lloca, el Ciri, Ca Lluna, Ca Bonica, la ermita de la Mare de Deu, el Retaule, y las caudalosas acequias Mestalla, Rascanya, Tormos, Petra, Algirós, Rambla, y Goleró de l`Esparança, etc. Estos son algunos de los recuerdos que nos rememoró un octogenario Marjaler. BibliografiaLas Provincias.“El Deu, déneu…J.B.Viñals Cebriá.-“Marchalenes (…)” 2001
No hay comentarios:
Publicar un comentario