MISCELANEAS DE MARCHALENES
Juan B. Viñals Cebriá
En la década de los años setenta del siglo XX, don Vicent Andrés Estellés, periodista y loado poeta, en el periódico LAS PROVINCIAS, bajo el epigrafe de CAMINS, publicaba este más que encantador poema.-
“Abans, el camí del meu poble
--el meu poble es Burjassot—
era, des de València, una delicia.
Hi havia l`horta, l`horta en la
seua manifestació mes vivaç i
procaç. Hi havia a un costat
i l`altre, alqueries i sequies, i
de vegades, fins i tot, barraques
i parres. Hi havia una toponi-
nimia d`una familiaritat “confian-
çuda” i divertida: pense, ara
com ara, en “Casa la Conilla.
Pero pense, també, en el Molí
de l`Esperança i pense en la Parreta (…),
hi havia, o hi hagué, frag-
mentes importants de conters i
de sainets -Escalante i Blasco
Ibañez. Ara no queda res. Es a
dir: ara, l`horta ha desaparegut,
tot esta edificat . La ciutat creix
i s´ho manja tot. Es un fet –pe
rò ès, malgrat totes les compen-
sions- , un fet trist, melancolic.
Juan B. Viñals Cebriá
En la década de los años setenta del siglo XX, don Vicent Andrés Estellés, periodista y loado poeta, en el periódico LAS PROVINCIAS, bajo el epigrafe de CAMINS, publicaba este más que encantador poema.-
“Abans, el camí del meu poble
--el meu poble es Burjassot—
era, des de València, una delicia.
Hi havia l`horta, l`horta en la
seua manifestació mes vivaç i
procaç. Hi havia a un costat
i l`altre, alqueries i sequies, i
de vegades, fins i tot, barraques
i parres. Hi havia una toponi-
nimia d`una familiaritat “confian-
çuda” i divertida: pense, ara
com ara, en “Casa la Conilla.
Pero pense, també, en el Molí
de l`Esperança i pense en la Parreta (…),
hi havia, o hi hagué, frag-
mentes importants de conters i
de sainets -Escalante i Blasco
Ibañez. Ara no queda res. Es a
dir: ara, l`horta ha desaparegut,
tot esta edificat . La ciutat creix
i s´ho manja tot. Es un fet –pe
rò ès, malgrat totes les compen-
sions- , un fet trist, melancolic.
Después de bien leido lo escrito por don, Vicent Andrés Estellés, esos retratos vivos de aquellos tiempos donde se describen algunos de los lugares emblematicos que hubieron en esta barriada. Su confianzuda llaneza, es lo que hizo despertar en mí, un inusitado interés por la historiografia de estas tierras antaño marjalencas.
Años después
tuve la suerte de rescatar el parágrafo mencionado por el poeta y periodista Vicent Andrés Estellés, tal cual como aparece en el sainete debido a Eduardo Escalante, don
de el valencianisimo autor situa tan “melosa” y tierna escena entre la mas que centenaria y desaparecida Parreta y Marchalenes,cuyo título original del sainete es. “El dèu, dénau y noranta”(sic); donde Tonet, galantea a su enamorada.-
.
”Tonet. Qui no m'ha de tindre enveja? Si açò no es un amor ferm que vinga Déu i ho veja. Tu saler no aconseguixes veient la meua figura, que estic per la teua bellesa mes sec que una coca en panses. Et recordes un dia a poqueta nit que amb ton pare vènies de la Parreta: I en Marchalenes va caure una flor blanca d'entre les teues trenes? Jo vaig tindre la fortuna d'arreplegar-la, i en els teus manetes
depositar-la, tu me vas mirar, i en la tal miradeta m'afusilaste Jo en el món no pensava en mes femella a qui tindre afecte que a la cistella.Quant mentider me vas deixar al veure tant de saler! Des de llavors la vida trobada mes bona; que un tresor l'afecte val d'una dona; A mon em faltava eixe teu, qui fa caure a gust la bava Quan dels dies de festa portes la roba, i al cantó res més sals així de buida…Viva el rebombori, mitj carrer portes darrere del teu garbo. Qui no veu en la teua careta la d'una imatge ; d'ulls mes negres que l'atzabeja: Quan com un vel els ombregen dos franges de vellut. A eixos ulls que l'afecte que em tenen diuen a eixos llavis de glòria que em somriuen. Dolços i rojos, he de dir a una cantadora que els cante uns gojos”.(sic)
Que encantador resultaba antaño, a los moradores de aquel idilico entorno mitad capitalino, mitad huertano, del antiquisimo Marjalena, después conocido como Marchalenes, con aquella deliciosa y confianzuda toponimia: recuerdo ahora, la centenaria y popular Parreta, los camínos de Paterna, Montanyana, donde existen reminicencias de la Via Augusta,Trànsits, Lliria, Burjassot, Pla de la Saidia, camì Nou, Senda dels Bandejats, Senda el Ventrero, carrer Trinquet, molí l`Esperança, molí Plantes, molí Serra, molí Bonvehí o Villacampa, molí de la Torreta, l`Olleria, la Replaçeta, el pont
del Anell, el pont Nou, el Bollidor, els Menadors, barri Farol, el Barranquet, Tendetes, el Calvari y las alquerias de Felix, Serimomos, Pedaç, Beato, Voro el de la Barraca,Farinòs, Navero, Barrinto,el Fraret, el Vallador,Geroni de lloca, el Ciri, Ca Lluna, Ca Bonica, la ermita de la Mare de Deu, el Retaule, y las acequias Mestalla, Rascanya, Tormos, Petra, Algirós, Rambla, y Goleró de l`Esparança, etc. Estos son algunos de los recuerdos de un octogenario Marjaler.
Bibliografia
Las Provincias.
“El Deu, déneu…
J.B.Viñals Cebriá.-“Marchalenes (…)” 2001
Fotos:
Años después
tuve la suerte de rescatar el parágrafo mencionado por el poeta y periodista Vicent Andrés Estellés, tal cual como aparece en el sainete debido a Eduardo Escalante, don
de el valencianisimo autor situa tan “melosa” y tierna escena entre la mas que centenaria y desaparecida Parreta y Marchalenes,cuyo título original del sainete es. “El dèu, dénau y noranta”(sic); donde Tonet, galantea a su enamorada.-.
”Tonet. Qui no m'ha de tindre enveja? Si açò no es un amor ferm que vinga Déu i ho veja. Tu saler no aconseguixes veient la meua figura, que estic per la teua bellesa mes sec que una coca en panses. Et recordes un dia a poqueta nit que amb ton pare vènies de la Parreta: I en Marchalenes va caure una flor blanca d'entre les teues trenes? Jo vaig tindre la fortuna d'arreplegar-la, i en els teus manetes
depositar-la, tu me vas mirar, i en la tal miradeta m'afusilaste Jo en el món no pensava en mes femella a qui tindre afecte que a la cistella.Quant mentider me vas deixar al veure tant de saler! Des de llavors la vida trobada mes bona; que un tresor l'afecte val d'una dona; A mon em faltava eixe teu, qui fa caure a gust la bava Quan dels dies de festa portes la roba, i al cantó res més sals així de buida…Viva el rebombori, mitj carrer portes darrere del teu garbo. Qui no veu en la teua careta la d'una imatge ; d'ulls mes negres que l'atzabeja: Quan com un vel els ombregen dos franges de vellut. A eixos ulls que l'afecte que em tenen diuen a eixos llavis de glòria que em somriuen. Dolços i rojos, he de dir a una cantadora que els cante uns gojos”.(sic)
Que encantador resultaba antaño, a los moradores de aquel idilico entorno mitad capitalino, mitad huertano, del antiquisimo Marjalena, después conocido como Marchalenes, con aquella deliciosa y confianzuda toponimia: recuerdo ahora, la centenaria y popular Parreta, los camínos de Paterna, Montanyana, donde existen reminicencias de la Via Augusta,Trànsits, Lliria, Burjassot, Pla de la Saidia, camì Nou, Senda dels Bandejats, Senda el Ventrero, carrer Trinquet, molí l`Esperança, molí Plantes, molí Serra, molí Bonvehí o Villacampa, molí de la Torreta, l`Olleria, la Replaçeta, el pont
del Anell, el pont Nou, el Bollidor, els Menadors, barri Farol, el Barranquet, Tendetes, el Calvari y las alquerias de Felix, Serimomos, Pedaç, Beato, Voro el de la Barraca,Farinòs, Navero, Barrinto,el Fraret, el Vallador,Geroni de lloca, el Ciri, Ca Lluna, Ca Bonica, la ermita de la Mare de Deu, el Retaule, y las acequias Mestalla, Rascanya, Tormos, Petra, Algirós, Rambla, y Goleró de l`Esparança, etc. Estos son algunos de los recuerdos de un octogenario Marjaler.
Bibliografia
Las Provincias.
“El Deu, déneu…
J.B.Viñals Cebriá.-“Marchalenes (…)” 2001
Fotos:
Casa de mi tia Maria
Hipermueble Emma
No hay comentarios:
Publicar un comentario